Tot va ser producte d'un error informàtic. Aquest va ser l'origen d'una història rocambolesca i molt curiosa que va començar fa set anys ia la qual Tribunal Suprem ha posat fi amb una sentència salomònica. Tot va començar el desembre de 2002, quan el Banc de València va informar a un client que havia heretat del seu pare una cartera de valors taxada en 4,6 milions d'euros. L'home no podia creure-s'ho: sorprès per la suma, el client va demanar que es comprovés la veracitat de l'import i, davant la confirmació del Banc de València, finalment s'ho va creure: es va veure milionari i va començar a gastar. Va decidir demanar un crèdit al Banc de València perquè li avancés els diners, va tancar el seu negoci-era propietari d'una empresa de jardineria-, es va comprar un cotxe i remodelar la seva cuina ... Tot anava bé fins que poc després el banc li va tornar a la crua realitat: la cartera de valors no era de 4,6 milions, sinó de 4.600 euros. I aquí van començar els problemes. El Banc de València s'havia fiat del que li havia dit el francès BNP, que era el que custodiava l'herència. Però en el banc francès es van adonar que tot era un error informàtic i es va comunicar al de València. Tot i això, BNP ha precisat que el perjudicat podia haver conegut el valor real de la cartera de valors ja que no era l'únic hereu. Decisió salomònicaPerò el client demandar als dos bancs demanant que es declarés la nul.litat de la pòlissa de crèdit i que se li indemnitzés per danys i perjudicis que va valorar en 230.114 euros. Segons el seu advocat l'afectat va prendre "decisions que en altres circumstàncies no hauria adoptat, rebutjant ingressos concernents a la seva activitat professional i realitzant despeses sumptuàries". El Banc de València va al.legar que l'error era del BNP i va demanar que es declararà vàlida la pòlissa de crèditEl Banc de València va al.legar que l'error havia estat comès pel BNP i va demanar que es declarés vàlida la pòlissa de crèdit i que es condemnés als demandants a la devolució del préstec amb els seus interessos, que ascendia a més de 138.000 euros. Després d'un llarg recorregut judicial, el cas va arribar al Suprem. La resolució de l'alt tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Antonio Xiol, confirma la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que va declarar nul el préstec de 120.000 euros que l'afectat va contreure amb l'entitat bancària. Però també va rebutjar que el Banc de València hagués de indemnitzar amb 230.000 euros.
El Tribunal Suprem rebutja ara el recurs de cassació interposat pel Banc de València que reclamava la devolució de tot el saldo disposat com a conseqüència del crèdit anul.lat i afirmava que l'error es va produir per la "deficient informació" facilitada per l'entitat francesa. L'alt tribunal desestima aquesta motivació i destaca que l'error no va ser imputable al client bancari, que va contractar la pòlissa de crèdit induït per una informació que "no s'ajustava a la realitat". A més, remarca que l'afectat es va prestar a retornar els béns que havia adquirit amb els fons de l'herència i també el deute de 129.617 euros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario